Reflexió 6

El problema de capgirar la classe a la secundària.

En el món universitari el flipped posa en mans de l’alumnat els materials, fonamentalment teòrics, per tal de potenciar les pràctiques a l’aula amb el suport del professor. Aquest sembla ser el centre de la filosofia de la nova metodologia.

En el cas de la secundària, això pot ser així? De la mateixa manera?

Un dels problemes que ens planteja aqueta qüestió és el temps. Ja ho he comentat. Un altre problema, sota el meu punt e vista, és la capacitat de maduresa i d’autonomia de l’alumnat. En el món universitari l’alumnat ja te un nivell maduratiu i uns interessos que el predisposen a estudiar i aprendre de manera autònoma (en principi hauria de ser així per el seu moment personal). En la secundària ens trobem en una realitat molt més diversa:

En primer lloc la secundària va des del primer cicle de la ESO (12-14), el segon cicle (14-16) i la post obligatòria (batxillerats i cicles formatius). Els nivells maduratius i d’autonomia son molt diferents en cada cicle.

D’altre banda la secundària obligatòria és, això, obligatòria, per tant l’interès per part de l’alumnat és divers. En el cas del batxillerat suposadament l’alumnat està cursant els continguts de manera voluntària (post-obligatori) i per tant una certa motivació pels estudis ha d’existir.

Tot això obliga a pensar el flipped de maneres molt diferents en cada cas, i en tots ells de manera diferent respecte a la Universitat.

Anuncis

Un pensament sobre “Reflexió 6

  1. Lluís diu:

    Coincideixo amb el fet que la metodologia del flipped classroom s’adapta millor a una tipologia d’estudis i d’alumnat més propera als estudis universitaris que no pas a la d’etapes més primerenques.

    Potser el fet d’introduir-la a una assignatura optativa de 2n de Batxillerat afavoreix aquest aterratge pel fet de ser una matèria a la qual els alumnes s’hi senten atrets, combinat amb el fet que, a aquesta edat, ja es pot garantir cert grau de maduresa en els mateixos.

    Ara bé, malgrat sembli més difícil introduir aquest flipped classroom a etapes com ara el 1r cicle de l’Eso (alumnes de 12 a 14 anys), trobo que podria resultar una bona experiència, sempre que es busqués una matèria que donés peu a aquesta introducció (una optativa, per exemple, amb una ràtio relativament baixa i cert interès per part dels alumnes). En tot cas, però, no concebo aquesta metodologia com a panacea, sinó que l’entenc més com un altre instrument amb una mateixa finalitat que d’altres igualment vàlids: l’assoliment d’un canvi de paradigma educatiu, un canvi de rol docent i discent i, per extensió, de tot el procés d’ensenyament/aprenentatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s