Reflexió 8

El rol del docent

Com costa fer un canvi en educació! Sembla que la pedagogia ens ha anat deixant clar que aprenem més en la mesura que fem nostre el que aprenem. Aprenem el que vivim. La memòria té el seu paper, sí, però recordem el que vivim, aprenem amb la raó i les emocions. Vivencialment.

Però els docents, la majoria com a mínim, tenim la nostra zona de confort, amb la classe magistral (sobretot a partir de la primària). Fer cavis de rol, de model educatiu, es fa a força de temps i formació. Aquests canvis son lents i complexos. De no ser així ja els hauríem incorporat fa molt i molt de temps.

El rol central del docent passa per la classe magistral. El docent, per fer aquests canvis, ha d’anar incorporant altres metodologies, ja comentades, a la seva praxi per donar més protagonisme a l’alumnat. No es tracta de perdre el nostre paper important dins de l’educació, es tracta de girar el nostre rol. Sembla que el capgirament de la classe te com un ingredient indiscutible aquest canvi de rol. Així, sembla molt interessant la seva incorporació en el món educatiu; en la mesura i quantitat que sigui convenient, depenent de molts factors que hauré d’anar descobrint i desgranant.

Reflexió 7

Girar la classe en la mateixa classe?

Portem dècades posant sobre la taula la necessitat de fer que l’aprenentatge giri al voltant de l’alumnat per tal que sigui molt més significatiu. Si com ja he comentat, un dels possibles problemes del flipped és la capacitat d’autonomia de l’alumnat, la seva maduresa i la càrrega de treball a casa, potser una alternativa per atendre a tots aquests aspectes es capgirar la classe a la pròpia classe.

És a dir, a banda de petites píndoles teòriques (deures) que els alumnes han e preparar a casa, el flipped es pot incorporar a la pròpia aula forçant el canvi de rol en el docent i, sobretot, en l’alumnat. El docent ajuda, guia, col·labora aclarint dubtes i el rol de l’alumnat és més actiu, passant a ser el centre de l’aprenentatge.

Però tranquils i tranquil·les, això no vol dir que hagi de ser en totes les hores, pot fer equip amb la classe magistral i, fins hi tot, amb altres metodologies com el treball cooperatiu, les ABP o el treball per projectes. Us imagineu?

En aquest sentit la incorporació de les TIC a l’aula hauria de tenir un paper central per facilitar l’accés a materials diversos i de tota mena.

Reflexió 6

El problema de capgirar la classe a la secundària.

En el món universitari el flipped posa en mans de l’alumnat els materials, fonamentalment teòrics, per tal de potenciar les pràctiques a l’aula amb el suport del professor. Aquest sembla ser el centre de la filosofia de la nova metodologia.

En el cas de la secundària, això pot ser així? De la mateixa manera?

Un dels problemes que ens planteja aqueta qüestió és el temps. Ja ho he comentat. Un altre problema, sota el meu punt e vista, és la capacitat de maduresa i d’autonomia de l’alumnat. En el món universitari l’alumnat ja te un nivell maduratiu i uns interessos que el predisposen a estudiar i aprendre de manera autònoma (en principi hauria de ser així per el seu moment personal). En la secundària ens trobem en una realitat molt més diversa:

En primer lloc la secundària va des del primer cicle de la ESO (12-14), el segon cicle (14-16) i la post obligatòria (batxillerats i cicles formatius). Els nivells maduratius i d’autonomia son molt diferents en cada cicle.

D’altre banda la secundària obligatòria és, això, obligatòria, per tant l’interès per part de l’alumnat és divers. En el cas del batxillerat suposadament l’alumnat està cursant els continguts de manera voluntària (post-obligatori) i per tant una certa motivació pels estudis ha d’existir.

Tot això obliga a pensar el flipped de maneres molt diferents en cada cas, i en tots ells de manera diferent respecte a la Universitat.